La catalunya Medieval

 Hola soc el Diego i en aquesta pagina us explicare tot sobre les llegendes i histories que el Cesc ens ha dit a classe:

Otger Catalò

En els temps de les grans lluites entre cristians i musulmans va viure Otger Cataló, un valent cavaller que lluitava al costat dels cristians. Però en una d'aquestes batalles va resultar greument ferit. Va fugir als Pirineus per refugiar-se en una botiga feta de pell de cabra, on va passar els dies recuperant-se amb la companyia d'un gos ganguil que llepava les ferides i bevia llet d'ovella per recobrar forces.

Quan Otger es va sentir completament recuperat, va decidir cridar els amics més fidels, els nou cavallers més llegendaris de la regió entre ells Cervelló, Montcada, Erill i Alemany. a través del so d'una banya de caça. Tots ells es van reunir per tornar a lluitar, decidits a derrotar els musulmans. Encara que ho van aconseguir, la tragèdia va tocar a Otger, que moriria a la batalla.

Abans de morir, Otger tenia molt clar que volia que al seu escut estigués el gos ganguil que l'havia cuidat durant la recuperació. I a si va ser, es va convertir en símbol de la seva llegenda i protecció del territori, fins a les terres del que avui dia coneixem com a Catalunya

Guifré "El Pelós"

Guifré “El Pelós” arriba en un temps en què hi ha pactes i acords entre reis i homes. Un d’aquests pactes va ser el que va unir Guifré, que era un got, amb un rei francès. Aquest pacte, conegut com a Pacte de Vassallatge, deia que si el rei confiava en Guifré perquè cuidés de les terres de Barcelona, el rei li donaria protecció i Guifré, a canvi, mantindria la seguretat del seu territori. Finalment, en una baralla amb uns homes del rei, va passar un enfrontament en què Guifré va matar un dels homes del rei. Els altres, enfurismats per la mort del seu company, van decidir venjar-se de Guifré i el van matar. Quan el rei va saber que Guifré havia mort, es va quedar atònit. Guifré va deixar el seu fill, també anomenat Guifré; el rei de seguida va intentar buscar una solució per evitar que la tragèdia anés més enllà de la família de Guifré. El rei tenia un fill, que ja es casaria amb una noia, i va oferir que el fill de Guifré formés part de la família del seu fill juntament amb la noia del seu fill. Els dos fills, amb el pas del temps, es van fer amics, i, és clar, l'amistat es va transformar en amor. Però en el moment en què la mare de la filla va saber que la seva filla estava embarassada del fill de Guifré, va aconsellar-li que fugís cap a Barcelona, per evitar el conflicte amb el seu avi. Mentrestant, Guifré fill va haver de salvar-se a si mateix i va decidir tornar a Barcelona per trobar el seu amor. Quan va arribar, la mare de Guifré el va reconèixer al moment, perquè ell tenia cabells en un lloc on cap home, excepte un, els tenia. Així va néixer el sobrenom de Guifré “El Pelós”. Guifré va acabar anant al rei per poder recuperar la seva condició i el seu títol. El rei va acceptar signar un pacte de vassallatge, com el que havia signat amb el pare de Guifré el protegiria a canvi de la seva lleialtat. El pacte també deia que, quan Guifré hagués mort, tot allò que hagués conquerit no aniria a parar al rei, sinó als seus fills com a herència. Així, Guifré “El Pelós” va establir una de les famílies més importants de la història de Catalunya, la dinastia que va governar el Comtat de Barcelona.

L'Historia de Borell II

Borrell II , nebot de Guifré “el Pelós” i en aquell temps, compte de Barcelona i tenia una balanca i dos dels seus germans van morir

Aquesta "balanca" de poder va ser la clau de la seva estabilitat. Per ancorar la seva lleialtat a Roma i contrarestar la influència musulmana, Borrell va demanar al seu conegut Gerbert d'Orlach, un home astut i ambiciós.Gerbert va ser elegit papa. S'habia cambiat el nom a Silvestre II. Aquesta aliança va fer Borrell fort entre els musulmans però va desestabilitzar molt el seu equilibri polític. La guerra va esclatar quan Almanzor, un poderós general musulmà, va enviar espies per tota la península i va trobar que el patrocini franc del Comtat de Barcelona estava en ruines.Les seves forces van saquejar Barcelona, ​​van cremar ciutats i van fer presoners. Borrell, sense els recursos per resistir la invasió per ell mateix, va demanar ajuda al rei franc però va ser rebutjat. Aquesta traició va marcar un punt d'inflexió. L'any 988, Borrell II va fer una denúncia pública del tractat de vassallatge amb els francs, declarant la independència del comtat. Aquest és el moment que marca per a molts el naixement de Catalunya com a estat polític.

Aquesta pedra ens va dir el Cesc que teniem que buscarla.Posa l'any 988


Ramon Berenguer

Aquesta història comença a la península Ibèrica, on el protagonista és Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Ramon tenia una germana, Berenguera, que es va casar amb el rei de Castella per reforçar les aliances entre territoris. Al mig d’aquests regnes hi havia Aragó, governat pel rei Alfons I "el Bataller", un home temerari que va morir en combat sense deixar descendència. Sense hereu, els nobles van buscar el seu germà Ramir, que era monjo. Després de convèncer-lo, el van fer casar-se, i va tenir una filla: Peronella. Per assegurar el futur d’Aragó, Peronella (d’1 any) va ser promesa amb Ramon Berenguer IV (de 23 anys). Van haver d’esperar fins que ella complís 14 anys (la majoria d’edat) per poder tenir fills. Quan va arribar el moment, van tenir un fill: Alfons II, que es va convertir en el primer rei d’Aragó i comte de Barcelona alhora. Així es va crear la Corona d’Aragó, unint la força militar d’Aragó amb el poder econòmic i estratègic de Barcelona.